dilluns, 13 de juliol del 2009

Masterkids 2009: primera part


Molt bona nit;

Avui si que ho podem dir ben alt...JA SOM A CASA!!!!, i es que des d'ahir a les 8 de la tarda que varem sortir de Gerouville (Bèlgica), fins avui a les 10 de la nit que hem arrivat a casa, ens hem fet una pallissa de 1200 km, i 14 hores al volant, que no està gens malament, per anar a correr una cursa de 3 mànigues. Com que estem tots una mica cansats avui fare una primera part de com ha anat tot, i demà ho acabaré amb mes fotos i el video de la cursa (del grup F, el del Pol, es clar).

Masterkids 2009 ha congregat aquest any a mes de 1000 pilots dels 5 continents. Forta presència de pilots catalans, amb l'equip Cat Racing i Tres Turons. També molts españols, amb cares conegudes del darrer any al Trofeo Nacional Alevin: Adrian Aparicio, Sergio Fernandez, Jorge Prado,....i molts americans, amb mes de 30 pilots en totes les categories; i aquest cop amb les seves motos, les famoses Cobra, que pel que varem poder veure van molt i molt be.

Així que com ja us deia fa uns dies, dimecres varem sortir cap a Bèlgica amb l'autocaravana del amic Marcel Garcia (el pare del Gerard Garcia Guell), i acompanyats per les femilies Ubach Sala i Garcia Montaña. No va ser possible fer el viatge amb els amics Robert, Braqué i Ruiz, per problemes administratius, i ells varen fer via cap a Brusel.les a fer turisme, mentre nosaltres ho feiem directament cap al circuit.

La primera escala la varem fer a Narbona (Narbonne Plage), on els nois varem disfrutar de valent a la platja, fins ben entrada la matinada. Els pares varem sopar i xerrar fins que se´ns varen acabar les forçes.


Dijous a primera hora tornàvem a fer ruta, arrivant a Gerouville per la tarda als volts de les 7. Allà, com és habitual, inscripcions al Bar Paradise, i recàrrega d'aigua a la plaça.

Ja quan anàvem arribant, veiem que el dia habia estat passat per aigua, i ja ens temiem que l'entrada al paddock seria entretinguda,...com així va ser.

I es que per aconseguir depositar les autocaravanes al punt de destí varem emprar-hi quasi 2 hores!!! Tant bon punt vaig entrar al paddock, enseguida l'autocaravana va patinar i varem necessitar la col.laboració dels tractors de l'organització per posar-nos a lloc.


I així van anar entrant vehicles tota la tarda fins que es va fer fosc...i es que va vindre molta gent aquest cop...


En posàren encaixats en una zona amb les families Ubach, Garcia, Perales i Sala....bona companyia per matar les estones mortes entre curses. Per l'altre costat ens acompanyàven col.legues de Galicia, Madrid, Extremadura, Castella....


Malhauradament divendres, quan varen arrivar els amics del Team Cat Racing (Robert, Braqué, Ruiz, Ferrer,...) no varen poder accedir a la nostra zona i això va fer que a la fi hagi estat tot una mica extrany...

Així les coses, dissabte pel matí, ben d'hora com de costum, començaven els entrenaments lliures i seguidament les mànigues classificatòries per definir les curses finals de diumenge. Els pilots del grup F (el del Pol, Quim ,Sime, Sergi, Jordi i Josep) eren uns 150; i els varen separar en 3 grups. El Pol va caure al F2 amb el Quim, i el Josep. El Sime al F1 i el Sergi i Jordi al F3.

El procediment de muntatge de la primera graella, al no tindre temps d'entrenaments esdevé molt curiós: ho fan treient una boleta amb el número de la posició. Ull perqué hi havia 45 pilots per màniga, i sols 40 tanques. Calia estar una mica de sort. El Pol va treure la número 38. El Sergi i el Jordi varen treure boles amb números mes alts del 40 i varen quedar relegats a 2ona filera, cosa que marca l'esdevenir de la cursa.

Entre els pilots del Grup F varem trobar força cares conegudes, i dels millors pilots de cada païs:
Españols com l'Alex Serrano, Jon Idiaquez, Iker Larrañaga i Angel Suarez (2on al Campionat d'Espanya de MX Promesas 2009). Francesos com el Dan Houzet (Campio França 2008), Thomas Do (Campio França 65 2008) , i en Theo Ramos, molt simpàtic amb nosaltres tant ell com el seu pare.


Per part Internacional, destacar el Matt Burkeen (USA) (vencedor l'any passat a 65 i 85 cc); Ben WATSON (GB), Ludovic Brevers (Belgica) i Daemon Maertens (Holanda), pilots punters als seus països d'origen.


El circuit estava una mica canviat en el que respecta al traçat. La sortida aquest cop la feien abaix de tot, cosa que li va donar un plus d'espectacularitat al ja de per si especial moment de la sortida. La forta pujada, el salt al final d'ella, i la corva que el seguia, crec que varen donar color al moment més important de les curses.

Be, com deia abans, demà explicaré com varen anar les curses, tant de dissabte com de diumenge. Pero això serà demà...bona nit.

Pol i Roger

2 comentaris:

Anònim ha dit...

si, si , va estar molt bé però....
s'us va trobar a faltar en el padok
a vosaltres, als ubach i als garcia i companyia. Ara estic aterrant i es dur després d'aquets dies per bèlgica. el millor de la tornada : sol, calor i no haber de pensar quanta aigua em queda, sempre sense passar-me. així dons fins aviat "monsieur le reporteaur"
la roberta , visca cat racing.

Anònim ha dit...

Roger, precioses les fotos!!!!! Vinga, a veure si aquesta nit fas la segona part, que estic impacient per saber com va anar la cursa!!!

Berta