30 aniversari Amics Moto Vidreres : circuit del Carbonet

Bona nit;

Tal com era previsible, finalment no hem anat ni a Càceres ni a França. Ambdues possibilitats, tot i ser molt atractives, comportàven una logística que ens semblava excessiva, i mes tenint en compte que va aparèixer a darrera hora una opció que ens atreia molt. Aquesta opció ens la presentava el Motoclub Amics de la Moto de Vidreres, amb el seu 30è aniversari que es celebrava avui al Circuit del Carbonet.

Així doncs varem quedar d'acord amb els amics del Team Cat-Recing, i a les 10 del matí ja hi erem. Avui ens ha acompanyat un membre del Team que malhauradament no assisteix a massa curses, i per aquest motiu no coincideix amb nosaltres amb asiduitat: el Pol Martin. Se li ha notat una mica la manca de ritme, però ha anat millorant amb el pas del matí, i ens consta que ho ha passat molt be. I nosaltres ens ha agaradat de tornar-lo a veure.

La jornada es composava de tandes d'entrenaments cronometrats, separats en grups per categories: 50-65, 85-sots19, i resta (Mx1-2-3). En el nostre grup (el segon) hi havia els germans Robert, el Pol Martin, en Jordi Braqué, i fins a 10 pilots mes, la major part de la provincia de Girona.

Lluis Carstens

Al Pol li agrada el circuit, que per cert presentava unes variants al traçat habitual, que el feien encara mes divertit. Es un circuit que es pot considerar senzill, de sorra (poc habitual), i que es permet a tots relaxar-nos una mica mentre roden els nostres fills.

He fet un total de 5 tandes de 30 minuts. 3 pel matí i dues per la tarda. Enmig un dinar de germanor amb paella multitodinaria inclosa.

El Pol ha anat de menys a mes. I és que quan ha decidit rebaixar els temps de volta ràpida ho ha aconseguit. De tota manera l'ambient festiu, i el tipus de traçat, feia que sovint estigués mes per fer "l'osso" que per rebaixar temps. De tota manera no ens preocupa massa aquest fet ja que del que es tractava avui era de divertir-nos, i ho hem aconseguit.

Ha tingut interssants "piques" amb el Sergi (acostuma a passar), i ens ho han fet passar molt be durant força estona.

També amb la Carla Magallón, que han acabat amb el Pol per terra, després de tocar-se en ple salt. Ara te morats als braços i espatlla. De tota manera no ha passat d'aquí, i ha pogut seguir entrenant.

Dels pilots de sots 19, dominadors de les tandes per la major potència de les seves màquines, lideratge del Lluis Carstens, seguit de l'Albert Rissech #66.

Albert Rissech

Els nois s'ho han passat d'allò mes be. I al salt de baixada, aprop del paddock, han sovintejat els salts espectaculars, d'aquells que queden macos a les fotos.

A la darrera tanda d'entrenaments del matí, pole pel Jordi Braqué, que ha estat l'únic que ha mantingut el nivell fins al final de les tandes, mirant de rebaixar els temps mentre la resta feia figures, i no milloraba registres. Molt be Jordi!!!

A les 2 dinar. Després de gaudir de la preparació d'una paella per 125 persones, ens hem disposat a disfrutar-la durant el dinar que ens han brindat els amics del Videreres.

I després del dinal, el pastís per celebrar-ho no hi podia faltar. Han fet els honors la gent del motoclub, amb la Dolors al capdavant. Per molts anys!!!

I per la tarda 2 tandes mes. Els pares cansats i farts pel dinar ja no estàvem per massa històries. Els nois han fet les tandes tot sols, i han aprofitat per probar montures de 125 cc, sobretot els germans Robert.

Cap a les 6 ja ho teniem tot recollit, i cap a casa. Hem trobat operació tornada, per la qual cosa hem arribat una mica tard. Això no ha impedit que puguéssim rentar la moto, el cotxe, els nens, i finalment preparar el Blog com toca.

No voldria acabar sense parlar de la Dolors, del motoclub Amics de la Moto de Vidreres, i la gent que com ella ha fet possible que tinguéssim curses a Girona. Vull dir, sense entrar en el fons de les coses i els motius que han dut a la situació actual, que la trovem molt a faltar aquest primer any d'absència. Crec que cal que es reconègui la bona feina feta a la FCM de Girona i l'esforç que any rera any han fet pel nostre estimat esport. No m'equivoco quan dic que gràcies a aquesta gent (bona gent) tenim campions catalans a la Provincia; perquè organitzant curses fora del calendari del Campionat de Catalunya, els nostres nens van aprendre a competir amb asiduitat. Tenim molts exemples i actualment mes que mai, amb el Quim Ruiz, el Marc Hernàndez, el Gerard Garcia, o el mateix Nil Pons. No es pas per casualitat; i que consti que ho diu el pare d'un pilot que sense ser de Girona se'n sent, i que reconeix que aquí si que es feien be les coses. GRACIES DOLORS, de tot cor.

Be, i ara a preparar-nos per diumenge que ve. Toca patir: anem a Figueres a disputar la cursa del Campionat de Catalunya de MX. Dic patir perquè es un circuit gran, complicat, ràpid, i on sovint el Pol te problemes (toco fusta perque aquest any no sigui així).

Bona setmana, i fins aviat;

Roger