2012: any de canvis

Bon dia;

Aquest 2012 ha començat prou extrany....i empitjora l'escenari 2011. No serà segons sembla un bon any desde el punt de vista de l'economia nacional, i això afectarà molt el fet que puguem o no gaudir del nostre esport, i el nombre de pilots que "omplin" la graella. Tot s'ha complicat força, i aquesta complicació s'ha traslladat a la FCM. Els pilots estan enfadats, amb raó, i se'n fa pales a les xarxes socials. Les quotes de llicència han de baixar, però aquest fet no està del tot clar, al menys que sigui de forma significativa.

Tanmateix ACCEMA es presenta com una bona alternativa, sobretot per aquells pilots amb menys aspiracions, i que tantsols volen passar una bona estona sobre la moto sense deixar-se la "fortuna" familiar. La gent de Girona han pensat en tot aquests pilots, i treballen per oferir-nos una possibilitat per tal que no haguem d'abandonar la nostra passió. No en sortiran campions del mon, però segur que hi haurà bon ambient i es veuran bones curses.

Amb aquest "escenari", nosaltres estem a l'expectativa. No estem quasi agafant la moto aquest 2012, cosa que ens passarà factura al inici de temporada. No passa res ja que com deiem no tenim aquest any cap tipus d'objectiu mes que el de passar-ho be. Ens cal renovar el "vestuari" doncs el pilot es va fent gran, i això cal anar fent-ho amb seny. Per la part del Reporter, hem aconseguit fer-nos amb una càmara de fotos especial que permet fer videos en camara lenta...ja veureu que xulo.

A nivell social, sap greu haber perdut el contacte amb els amics de la moto, cosa lògica i diria que habitual en aquestes èpoques de fred i absència de competició.

Vull aprofitar aquestes linees per tenir un record molt especial per dos pilots que ens han deixat darrerament, i que han entristit molt el paisatge els darrera mesos. Em referixo a Marco Simoncelli, pilot especialment estimat pel Pol, i el Mika Ahola, que ens va deixar la setmana passada, i que tot el que tenia de gros ho tenia de bona persona i excelent pilot. Una pena, i un sentit record per aquests dos grans pilots.

Esperem aviat poder tornar a veure als vells amics del Pol i les seves families, i tornar a aquella "rutina" que tant ens agradava, tot i els esforços que haviem de fer per dur-la a terme.

Fins llavors una abraçada per a tots;

Roger