Motocross de Figueres

Bona nit;

Ahir va tindre lloc una nova proba del Campionat de Catalunya de Motocross al Circuit dels Arcs de Figueres(i van ja 4 enguany). Als volts de 2/4 de 7 marxàvem cap a terres gironines, morts de son però amb il.lusió per recuperar les sensacions que ens havia deixat la darrera proba de Castelloli on ens vam quedar aprop del podi (recordem la punxada a la darrera volta).

Diumenge s'aixecava el cel molt ennubolat, i la nit anterior havia plogut amb força. Tot i això el circuit estava aparentment en perfectes condicions. Aquest traçat és molt espectacular, amb continues pujades i baixades, salts, messetes, i dobles, i sobretot molt interessant des del punt de vista del públic, per la seva excepcional visualització desde la zona central.

Amb prop de 40 inscrits, la cursa es presentava lluitada. Poques i comptades absències, com la del Jordi Sala lesionat arran d'una forta caiguda entrenant. Tornava el Marc Hernàndez, pocs dies després de ser retirat el guix, amb poca fo´rça però moltes ganes de tornar a ser el de sempre.

No hi van faltar els amics Paco i Eric Escola. Tot i no coincidir darrerament massa entrenant, si que ens veiem a les curses i ens agrada.

Del Team Cat-Racing, presència de tots els pilots, amb sort desigual. Dels no-catalans remarcar la presència de l'Alejandro Serrano, flamant vencedor de la primera proba del Campionat d'Espanya disputat la passada setmana a Miajadas (Càceres). S'ha de reconèixer que es troba en un estat de forma molt bo, i demostra el perquè de la posició al nacional, amb extraordinàries curses al Campionat Català.

Cap a les 10 començaren els entrenaments. Sobre un terreny fangós el Pol va marcar el 18è millor temps, rodant al mateix segon que el Quim, i una mica més lent que el Sergi, que anava molt be sobre el complicat terreny del traçat. El Marc va tindre problemes a la Suzuki, i no va poder completar ni una volta al circuit.

A la primera màniga el Pol va sortir malament. Se li va creuar el pilot dorsal 90, i va haver de frenar per no colisionar, quedant endarrerit en un grup al mig de la totalitat de pilots. Es va produir una caiguda en el moment de la sortida, veient-se afectat el Nil Pons, que tot i aquest entrebanc va recuperar de forma magistral fins la 8ena posició final de la màniga. Per davant, l'Alejandro Serrano marxava en solitari, seguit de l'Albert Arjonilla i l'Artur Navarra que venia remuntant com un autèntic tiro.

Tant es així que va acabar imposant-se a la màniga.

En quant als pilots juvenils gran sortida del Quim, que va aguantar la primera escomesa del Simeó, i va acabar dominant la màniga amb autoritat.

El Pol va ser avançat pel Nil, el Kiku, i finalment se les va veure amb l'Arnau Sànchez, que el va passar a la darrera volta. El Pol estava pilotant amb excessiva tranquilitat, i alguna dificultat provocada pel dolor que li causa la caiguda de la passada setmana amb la Carla Magallón. Tot i això va aprofitar que l'Arnau va badar a l'entrada a meta per avançar-lo i recuperar la 7ena posició de Juvenils.

El Sergi Robert anava molt be, per davant del Pol, fins que va patir la punxada de la roda davantera, però va aguantar com va poder amb dificultats fins acabar la màniga (ben be 4 voltes). Una llàstima.

El Marc Robert va sortir amb una Suzuki que li varen deixar, i no va acabar de trobar-s'hi a gust, degut al menor tamany respecte a la seva (xassís gran). No va trobar bon ritme de cursa.

El Jordi Braqué venia amb ganes, després de fer un gran Enduret el dia anterior. Tot i això, la dificultat d'enllaçar els salts, sumat al dolor que tenia en una cama degut a una caiguda, el feien rodar massa lent, i aquest es un circuit que no perdona.

A la segona màniga el Pol va sortir malament, com de costum. Tot i això aquest cop va estar per be, ja que els de davant varen caure, i fruit d'això es va produir la lesió del Quim i del Kiku que van haver d'abandonar. També s'hi va veure implicat el Roger Oliver i l'Arnau Sànchez. El Pol se'n va sortir i es va situar en un grup lluitant pel 3er lloc de juvenils, després d'atrapar al Dorian, al Sergi Robert, a l'Angel Perales i al Joan Aguilar que se li havien marxat a la sortida. Entre ells quedaria el podi.

I llavors va començar una gran cursa pel Pol. D'aquelles que ens agraden i on demostra com ho hauria de fer sempre. Va avançar al Dorian, i mes tard en una gran maniobra en un punt ràpid a l'Angel. Ja només quedava el Joan Aguilar, un pilot que va molt ràpid i costa de passar.

I llavors va esdevindre la caiguda.....i és que al salt llarg, un doble de pujada el Joan no va saltar, i el Sergi per esquivar-lo es va creuar al Pol que va anar per terra, en frenar de cop. I llavors, tot i tornar a cursa ràpidament, no va poder evitar ser avançat per l'Angel, el Dorian, i inclús per l'Arnau Sànchez que venia de darrera...una llàstima. Sense temps per recuperar els 15 segons perduts, va acabar la cursa com va poder, en la 18ena posició, 7è de juvenils.

Per davant el Nil Pons comandava la cursa de la categoria Juvenil amb absoluta autoritat, i és que sino te problemes, és un pilot difícil de batre aquest any. Per darrera gran cursa del Simeó, que arribava segon, i feia la mateixa posició al podi.

I tercer al podi el Dorian Martínez, amb els mateixos punts que el Pol, però millor resultat parcial a les curses. Hem estat ben a punt aquest cop!!!!!

Llàstima de la caiguda del Quim, i el seu abandonament. De ben segur hauria guanyat de no ser per aquest fet. Anims Quim!!!!

En aquesta cursa van correr també les fèmines barrejades amb els pilots MX85, cosa que augmentava el nombre de pilots en cursa a 47. Vam poder retrobar-nos amb la Mireia Badia, amb la seva Honda 85 blanca.

Pel que respecta als cadets, gran segona màniga de l'Artur Navarra, vencedor moral de la cursa. Per causes que es desconeixen es va quedar sense benzina a la darrera volta, a manca de 3 corves per rebre la bandera a quadres. Llàstima per una cursa dominada amb absoluta autoritat. Es un pilot molt ràpid.

Per darrera anava l'Alejandro Serrano, qui acabaria enduent-se el primer lloc del podi sense esperar-ho. El seguiren l'Albert Arjonilla i el Josep Garcia.

I així és com vam marxar cap a casa, amb el Pol trist per la mala sort puntual del moment de la caiguda, però amb ànims per tornar-ho a intentar el proper dissabte a Rufea. Ja tenim ganes de correr!!!! Lo bo de que costi tant, és que el dia que el Pol façi podi tindrà millor gust per lo molt que s'està resistint. Fins dissabte;

Roger