MX Gran Prix de France: Saint Jean d'Angely

Bona nit;

La setmana passada varem gaudir de valent amb la disputa de la proba del Campionat del Mon de Motocross que va tindre lloc a la francesa població de Saint Jean d'Angely.

Feia molts dies que teniem previt fer aquest viatge, un cop ens vam assaventar que la FCM havia renunciat a la celebracio del Gran Premi de Catalunya que es disputava a Bellpuig, cosa que es feia desde que tinc memòria en això de les motos. Davant d'aquest fet, i no volent renunciar a veure els millors pilots de l'especialitat, vam organitzar unes minivacances al Pais Vasc i França, que seguidament explicarem de forma resumida.

Divendres a la tarda marxàvem cap a Hondarribia d'una sola tirada, on després de 5 hores i mitja arrivàbem una mica cansats. Ens hospedariem al Capitan Tximista, un alberg situat a la sarralada de Jaizkibel, un lloc molt tranquil on hi tenim bons amics que ens cuiden de forma perfecta.

Dissabte pel mati vam dedicar el dia a visitar San Sebastian - Donostia. Vam  anara a Anoeta (esatdi de la Real Sociedad---com no); recorrer les platges del Gros amb els habituals surfistas, el barri vell on vam parar a dinar els típics "pinchos"....espectacular...

...i en acabar vam anar a la platja de la Concha a fer un bany aprofitant que feia una tarda espectacular de sol i calor. L'aigua estava divina, i el Pol s'ho va passar de cine a la plataforma de salt situada al centre de la badia.

Quan varem acabar la visita, ens esperava l'amic Joserra Ancisar per acompanyar-nos a Hendaya on tenia lloc una concentració motera, amb exposicions de Harley i altres motos Custom...

i ja entrada la nit hi havia exhibició de "stunt", o malabarismes sobre màquines de 600 cc...

A mitja nit marxàvem a dormir, donc a les 5 fariem cap a Saint Jean, situat a uns 400 km d'on erem. I voliem arribar d'hora per veure el Warm Up....Així es com a les 9 del matí ja erem a puesto...aparcat el cotxe a escassos 50 mts de la porta d'accés, i on el primer que ens va sorprendre era l'absència de cues per comprar entrades, la perfecta organització de la zona d'accés al circuit, i que no ens van registrar, com fan aquí quan hi ha events...

El ciruit era espectacular...el millor que mai hem vist, sense dubte. Amb continues pujades i baixades, salts al buit que feien esgarrifar, volades llarguíssimes, amb un terreny perfecte, regat a la seva justa mesura, i amb una visibilitat inmillorable. I tot decorat per l'ocasió amb Monster per tot arreu...

Destacava un salt de baixada que feia por...i que al principi pocs es feien. Saltàven al buit uns 50-60 metres, i quan aterràven havien de clavar frens per fer una corva tancada i tornar a pujar. Mireu el video perque val la pena. Nomes dir que Antonio Cairoli no s'hi va tirar cap cop....

Les curses que es disputarien seria EMX2, o Campionat Europeu de MX2, MX2 i MX1.

En la primera categoria (europeu) el nivell ja era altíssim. Tant es així que nomes 2 pilots nacional s'havien classificat per la final: Christian Oliva (40è i darrer millor temps) i Jose Antonio Ortuño (no massa millor). No ho havien aconseguit Francesc Mataró o Ander VAlentin entre altres. Això ho diu tot. Van fer una bona cursa (la primera màniga l'havien fet dissabte)...tot i que cap d'ells va estar mes enllà del 30è. Hi havia molta diferència amb els pilots francesos i la resta, que anàven com un tiro.

La victòria va ser pel Dylan Ferrandis. Grandíssima cursa del jove pilot de BUD RACING, "amic" del Pol.

A MX2 la primera màniga va ser dominada per Ken Roczen (94), però a la segona va caure de forma forta i no va poder endur-se el primer lloc final en fer-se mal. Va sortir com un tiro i va marxar tot sol, amb un estil de pilotatge molt "yankee", que feia les delicies del nombrós públic.

La 2º màniga va ser guanyada per Tommy Searle, qui seria al final el vencedor de la proba a la general. L'espectacle el va posar llavors Jeffrey Herlings amb les seves plegades, tot i que el públic animava amb força Gauthier Paulin, que amb el suport de l'afició va fer una gran remuntada.

A MX1 la primera màniga va ser per Jeremy Frossard, que animat pels seguidors francesos, i que gran coneixedor del traçat no va trobar rivals entre el grandíssim cartell (hi eren tots). Potser l'Antonio Cairoli va ser qui mes ho va intentar, pero al final va caure i li va deixar el primer lloc en safata al pilot francès. A la segona màniga el dominador va ser Clement Desaille, que havia fet la pole el dissabte, pero que a la primera màniga havia caigut a la sortida havent de remuntar.

Entre les mànigues, els habils organitzadors van fer-nos gaudir d'un espectacle de Freestyle ben xulo.

Un cop acabada la cursa vam tornar cap a Hondarribia, on fariem novament nit. Dilluns, festiu a Barcelona, vam aprofitar per anar a Hondarribia a fer turisme. Aquesta població es molt maca, turística, amb un nucli antic amb cases colorejades i molt florides....molt maco de veritat!!!

A mitja tarda marxàvem novament cap a Catalunya, i també aquest cop, 5 hores i mitja d'una tirada per arribar a casa....i a descansar de les emocions viscudes. Moltes gràcies Euskalerria!!!!!

Aquesta setmana ha estat de descans, i el cap de setmana no tocarem moto. Ja fa dies que no ho fem, desde Olvan. Potser la propera setmana anem a Porqueres a córrer la Cursa Americana. Ho farem llavors per retrobar-nos amb els nostres amics Robert, Braqué i Ruiz, als que trobem a faltar molt.

Bona setmana a tots, i no deixeu de donar gas...al Setembre el Pol tornarà amb força!!!

Roger