Micha Boy de Waal
Marxàvem el passat dimecres ben d'hora cap a terres franceses, en companyia dels amics Paco i Eric Escola. Anàvem ben preparats, amb el menjar, tendes, matalassos, i obviament les màquines a punt. Vam recollir la Suzuki a Drinkingas, i va començar un llarg viatge fins a Lyon, primera parada del mateix.
A Lyon vam buscar un Hotel i vam veure el partit d'Espanya contra Alemania del Mundial de Sud-Africa. A una terrassa, amb una dotzena de francesos que animàven a la selecció espanyola més que nosaltres, vam poder sopar i veure com Espanya guanyava per 1-0.
Al matí de dijous vam seguir el viatge, i cap a migdia ja erem a Commercy. Un cop arrivats vam passar verificacions administratives i tècniques. Aquestes segones era el primer cop que es feien en aquesta cursa. La raó és que la Federació Francesa es va implicar en l'organització, i això es va notar i molt.
Pol amb Micha Boy de Waal
Per la tarda vam muntar el campament, i els nois es van passar les hores saltant amb les bicicletes al circuit de nens de Commercy. Mentre els pares preparariem el sopar, les motos, i les tendes. El Paco va decidir dormir al ras la primera nit...que valent!!! Va fer un fred terrible.
Jose Antonio Aparicio
El Circuit semblava una cosa quan vam arribar, pero va resultar ser una altra. El traçat era molt divertit, amb força salts, 2 messetes molt llargues, zona d'arbres, i alguns punts molt tècnics. El terreny semblava compactat, però després es va comprobar que era mes aviat sorrenc. I es que l'organització va passar una màquina que rascava el terra i el deixava perfecte per una cursa de MX.
Divendres van tindre lloc ja des de primera hora uns entrenaments lliures. Els pilot de "casa" van sortir tots junts a fer la sessió, i va anar molt be. Estàven tots amb moltes ganes.
Alguna pilot femenina...
Al Grup F1 hi havia 3 pilots super-punters de França. Al final van acabar copant els 2 primers llocs de la final, pero aixo ja ho explicarem: Thomas Do (Campio a 2009 a 85 cc juvenil al campionat frances),
Per la tarda es feia la primera cursa. Aquesta tant sols servia per definir la parrilla de les curses de dissabte. En no tindre transponder, era una solució per fer uns entrenaments "cronometrats" sense ser-ho. El Pol sortia al grup F1 va sortir molt be, mantenint-se entre la 7ena i la 6ena posició que ocuparia finalment. MOLT BE!!
A F3 el Josep se les tenia amb Ashton Hasley (pilot nord-americà) i Corentin Perolari (pilot francès super-rapid). Al final acabava 3 davant el José Antonio. L'Eric quedava un xic mes endarrerit però s'anava acomodant al circuit poc a poc.
Al Grup G destacava la presència del vigent Nº1 al Campionat d'Eurpoa de MX85: Micha Boy de Waal. Aquest pilot es un fora de serie i vam gaudir del seu espectacular pilotatge, amb un domini aclaparador en aquesta categoria.
I no era un grup senzill, amb Romain Martel (ex-Suzuki) molt ràpid, i Iker Larrañaga, que sempre ens acaba sorprenent i apareix en aquesta cursa de forma inesperada. Aquest cop sobre una Yamaha #91.
Iker Larrañaga
Dissabte es van disputar les 2 mànigues que donàven dret a la cursa, Or/plata/bronze de diumenge. Al Grup F classificàven els 10 primers de cada grup!!!
A la primera màniga del Grup F1, el Pol va fer una cursa inteligent, sense arriscar massa, i va acabar 7è. Va rodar molt be, però amb un objectiu clar....la final OR.
Al grup F2 el Josep va calcar la cursa de divendres i va repetir el 3er lloc. Va pilotar molt espectacular, però sovint va donar la sensació que mancava un xic de potencia a la seva Kawa, per fer front a les rapidíssimes KTM franceses, i la Suzuki americana. L'Eric va caure a la sortida, cosa que el va obligar a remuntar una mica, i va quedar una mica massa endarrerit per optar a la final Or. Li caldria una segona màniga espectacular.
Per la tarda, amb 40º a l'ombra, es disputava la segona màniga. El Pol patia una forta caiguda a la sortida. Li costava reincorporar-se a la cursa, i quan ho feia començava a remuntar, com ja hem vist alres cops. Fins a16 pilots va avançar en els 15 minuts de cursa...per acabar 11è, i 10 de la general: per un ple no queda fora.
Al Grup F3 gran sortida de l'Eric, que es col.locava 7è, i aguantava les fortes escomeses dels rivals, per finalitzar 10è a la màniga. Quedava fora de la final Or però tots estàvem molt satisfets del seu pilotatge.
El Josep repetia 3er...
Un cop acabada la maniga marxàvem al riu a banyar-nos acompanyats pels germans Nil i Biel Pons, i el Marc Tarragona. A un lloc on l'aigua no corria amb fo´rça, els nois es banyàven i s'ho passàven de cine. Sobretot va servir per refrescar una mica la calorada que duiem tots a sobre.
Per la nit de dissabte hi havia la tradicional desfilada. Aquest cop nosaltres anàvem sense equip, tot i que es van aplegar els pilots catalanas i espanyols i van desfilar junts amb bandera catalana i espanyola....
Diumenge pel matí estava reservat a uns nous entrenaments lliures, per preparar la cursa de la tarda. Cal dir que tots els pilots catalans van classificar per la final OR. Uns ho van tindre fàcil, dominant de cap a peus els seus grups, i altres van entrar justos com el Pol. Tant sols l'Eric va quedar-ne fora...llàstima.
Així que per la tarda ens vam disposar a gaudir de totes les finals Or que es disputàven: vam poder veure el Gerard Congost (GA), Alejandro Ceballos (2on al GRUP B), Gervasio Cañas, Silver Gomez,.....com corrien i molts cops dominàven les categories mes petites. Tenim bona cantera!!!
Al Grup E vam poder difrutar de valent veient el pilotatge del Nil Pons, i com se les tenia amb el pilot americà, que finalment li guanyava la cursa. Havia dominat de forma quasi insultant totes les curses disutades. Va molt i molt ràpid, i tothom va quedar sorprès del seu nivell. Felicitats Nil pel 2on lloc!!
A la final del Grup F feia por: apart dels francesos Do, Herebreteau, Lebeau, Perolari, hi havia els americans Burkeen i Hasley, el Belga Ludovic Brevers, l'Angles Scooter Webster, i com no els nacionals Josep Garcia i José Antonio Aparicio. O sigui molt nivell....
El Pol sortiria el 28è de la graella, cosa que el va desplaçar a un lateral de la mateixa i el va penalitzar enormement alhora de començar la cursa.
Abans de començar es va decidir regar el circuit. I ho van fer en excès, deixant el traçat enfangat a tope. Aquest fet condicionaria el desenvolupament de la cursa.
De tota manera es va situar aviat entre el 10 i el 13, i anava molt fort. Va avançar el guanyador de l'any passat, el Ludovic Brevers, però ja es va quedar sense tirables i va haver de treure's les ulleres. Llavors es quan va anar per terra, essent avan´çat per 10 rivals. Aquest fet el va fer endarrerir-se fins al 21è lloc (de 30 pilots). Estem de tota manera molt contents ja que va demostrar que podia estar amb els millors.
El Josep Garcia va sortir molt be, pero a mitja màniga va patir una punxada de la roda davantera, cosa que el va obligar a reduir el ritme. Al final va acabar 8è.
El Jose Antonio Aparicio també va caure, i es va haver de conformar amb la 14ena posició final.
Per davant lluita aferrissada entre els dos pilots francesos del grup F1, Thomas Do i David herebreteau (Aquest amb roda petita!!!). Al final victòria del David, seguit del Thomas Do, i tercer Mathew Burkeen, que se les va tindre amb el seu company Ashton Hasley tota la màniga. Quin nivell de pilotatge tenen!!!!
I així van acabar les curses del Masterkids 2010.
Hem quedat molt satisfets de l'organització d'enguany: un paddock molt mes gran, pla, amb aigua sense limitació a peu de paddock, amb un poble i supermercats aprop, puntualitat britànica, circuit excelent,...un 10 aquesta ocasió pel Michael Costich i la seva gent!!! Tornarem l'any que ve.
Demà explicarem la resta del viatge...perquè el Pol volia pujar a la Torre Eiffel, i ja que hi erem, vam acabar fent 300 km per anar a Paris...pero això es una altra història.
Fins aviat;
Roger
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada