Bona nit;
El passat cap de setmana tenia lloc a la francesa població d'Hossegor la primera proba del Campionat Francès de Curses de resistencia sobre sorra. Voliem anar a Le Touquet (cursa que tindra lloc en un mes a la Bretanya francesa) però la distància ens va fer desistir, i optar per anar mes aprop a gaudir d'aquesta espectacular disciplina, gens habitual a Espanya.
Així doncs, divendres al migdia marxàvem el pol, la Berta i jo, cap a Hossegor, a la costa Atlàntica, a uns 60 km de la frontera amb el Pais Vasc. Després de 6,5 hores de llarg viatge varem arribar Hondarribia, i mes concretament a Capitan Tximista, un alberg en el que ja havia estat al mes de Novembre i on s'hi està de cine!!. Al vespre varem anar a sopar amb pilots de quads vinguts d'arreu d'España. Hi destacava la presència de l'Oscar Romero, un dels millors pilots de quads nacional, i un noi molt divertit. Vam sopar bacallà i chuleton en grans quantitats (a la vasca...)..., encara em fa mal la panxa quan hi penso....
Al matí, amb -5ºC, arrivàbem a Hossegor. Després d'acreditar-nos amb passe de premsa, vam accedir al circuit, i vam gaudir d'una espectacular cursa de Quads de 2 hores de durada. Amb quasi 300 inscrits, mai haviem vist tants i tant bons pilots junts. Entre ells 6 o 7 españols. Vaig fer un munt de fotos, i algunes van quedar prou be.
La recta de la part mes propera la aigua feia quasi 4 km d'allargada. Els quads tocàven llavors aigua de mar, però els pilots apuràven per trobar allà un soport mes dur i poder correr mes. Era una passada veure quads a una velocitat impressionant i tocant aigua.
La resta del circuit era escarbat a la sorra, tou, i amb el pas de la proba es va malmetre molt, quedant batxejat i molt difícil d'anar ràpid. Les rodes dels quads, quasi pales, feien que traccionéssin sense gaire problemes. Tant sols els millors aconseguien rodar ràpid a causa del mal estat en que va quedar la base. Entre ells el nº 2, un tal Couprie, que finalment no va poder vencer en trencar motor a la darrera volta.
Quan va acabar la cursa vam anar al poble a passejar. A Hossegor hi ha la fàbrica Quicksilver, i s'hi pot trobar moltes botigues de marques de roba surfera: billabong, DC, Volcom o Quicksilver entre altres. El Pol va xalar de valent, entrant a totes elles, i aprofitant les rebaixes que hi havia aquests dies.
Tornant cap Hondarribia (on hi ha Capitan Tximista), vam parar a Biarritz. I és que estic enamorat d'aquesta ciutat, i volia compartir amb el Pol i la Berta la bellesa de la seva façana marítima, tot i caure la nit i el fred de forma implacable sobre nostre.
Al vespre vam anar amb l'amic Joserra a sopar "pinxos" pel casc antic d'Hondarribia. Ens vam posar les botes i cap a dormir. Diumenge hi havia el mateix pla de dissabte, però aquest cop amb 300 motos...teniem ganes!!!
La sortida va ser espectacular. Enmig del circuit , veiem com s'apropaven 300 bojos desbocats, i ens pujava l'adrenalina per moments. Al capdavant 3 pilots destacats: Mousse (#9), Demeester (#6) i Prevot (#3). Demeester, 7 cops vencedor de la Ronde des Sables, i apodat "sandman" (l'home de sorra per la seva especialització en aquest tipus de terreny) anava com un tiro. Es mes gran (d'edat) però molt experimentat, i aixo suplia potser la manca de força dels altres dos pilots.
També hi varem trobar en Dylan Ferrandis (nº 22), pilot BUD RACING. En Dylan es vell conegut del Pol (el trobem cada any a Masterkids), i va fer una excelent cursa, finalitzant 11è. A la foto superior se'l veu a la dreta parlant (?) amb Tom Pagès, consumat pilot de Freestyle també del pais veí.
La cursa tenia una durada de 2,5 hores, i com va passar en quads, el circuit es va anar destrossant poc a poc, inclus pitjor que el dissabte. Per la part central del circuit quasi no es podia anar, i els pilots es pujaven materialment per les parets. A les corves tiràven les motos contra el terra i obrien un gas molt fort per sortir del sot...
El nº9, quan liderava amb autoritat la cursa va trencar motor, deixant en safata la victòria a Demeester.
Cal destacar la presència de Livia Lancelot. La Livia fou campiona del mon de MX al 2009, i sots campiona al 2010. Apart de guapa, es una excelent pilot, i va rodar molt ràpid fins que una inoportuna caiguda la va endarrerir força. Al final acabava 59 de 290 pilots, que no està gens malament.
Tal com va passar amb els quads, la part mes espectacular era la recta de 4 km. Al mig un salt que feia volar de valent als pilots. Per tal de trobar terra dur, els pilots apuràven l'aigua, i es podien veure escenes molt maques, com la de la foto inferior.
Al migdia va finalitzar la cursa. El Pol es va poder fer fotos amb els seus ídols, la Livia Lancelot...
i l'Arnaud Demeester i Dam Prevot....1er i 2on classificats finals. Uns cracks els dos, apart de bones persones.
Ens va encantar l'experiència. Molt bona organització, curses molt espectaculars, moltissim public (es parla de 10.000 persones), i un nivell de pilotatge que res te a veure amb el que veiem a casa. Estan clarament un pas i mig per davant nostre...
A mitja tarda tornàvem a casa, i cap a les 9 ja erem a lloc. Tampoc va ser per tant...i va valdre la pena, de veritat!!!
Be, això ha estat tot...les fotos estan (moltes) a Facebook, i el video s'està gestant...serà guapíssim, ja veureu.
Bona setmana;
Roger
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada